TMB és capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic en el món del transport, així ho demostren accions solidàries com la participació en la neteja del fons marí.

La conservació del patrimoni és un compromís de TMB impulsat per la seva Fundació. Amb la participació en esdeveniments de ciutat com: la cavalcada de Reis, el Ral·li d’Autobusos Clàssics o la celebració d’efemèrides com el Centenari de la Xarxa de Bus de Barcelona, es fa difusió de la història del transport públic urbà.

La innovació tecnològica és una de les prioritats de TMB, tant pel medi ambient com per la seguretat; la incorporació de sensors per a la prevenció d’impactes i l’arribada de vehicles d’última generació impulsats a hidrogen en són alguns exemples.

La xarxa ha sabut sempre adaptar-se i integrar-se a la dinàmica de la ciutat. Els projectes del futur han estat per millorar, seguir essent referents i anticipar-se a les necessitats. L’objectiu és i ha estat oferir el millor servei a totes les persones.

L’àmplia xarxa de bus i la mobilitat contínua dels vehicles constitueixen una magnífica plataforma de difusió d’esdeveniments culturals. La cultura viatja en autobús per tota la ciutat, amb anuncis d’obres de teatre, de festivals i de concerts.

Els amants del futbol recordaran durant dècades el gran llegat futbolístic de l’època de Guardiola, en la qual les rues de celebració de títols es feien a bord d’un autobús engalanat per a l’ocasió.

La restauració de vehicles és una part important del compromís de la Fundació TMB amb la preservació de la història i la cultura del transport públic.

Els autobusos històrics són protagonistes en la celebració d’actes festius com el Ral·li d’Autobusos Clàssics, però també participen en d’altres com festes majors i cavalcades. Pares, mares, avis i àvies poden viatjar en el temps i mostrar als més joves els autobusos que havien format part del seu dia a dia.

El juny del 2012, el Pegaso número 3036, amb el frontal que indica “Enlloc”, va esdevenir l’escenari d’una peculiar obra de teatre en moviment, que es va emmarcar en les activitats del Grec Festival de Barcelona. L’ànima del bus explicava les històries que amagaven un munt de sabates velles.

Els autobusos de Barcelona apareixen reflectits de manera quotidiana a les produccions culturals. Llibres i pel·lícules deixen constància indirecta del servei d’autobusos de la ciutat, com un element més que forma la realitat urbana del dia a dia.

El 1985 un autobús va servir de laboratori del que llavors es considerava cultura avançada. El Pegaso 1924, equipat amb un magnetoscopi i un aparatós monitor, va participar en la tercera edició de la Mostra de Vídeos Realitzats a Barcelona a l’entorn de l’Art, la Música i la Realitat.

TMB pren part activa en la vida i la cultura barcelonines. Viatjar en transport públic era un requisit imprescindible per als participants de la Gimcana TMB. També ho era participar vestit amb una disfressa original, i superar les divertides proves que els esperaven en diferents punts de la ciutat.

El mític ACLO 410, que començà el seu servei el 1949, ha estat part del paisatge barceloní en diferents èpoques. Entre el 1981 i el 1989 es va vestir de colors per promocionar la visita al Zoo i cobrir el recorregut entre la plaça de Catalunya i el Zoo, amb el nom de Zoobus.

La duresa de la pandèmia de la covid-19 no va afeblir la vocació de servei dels treballadors i treballadores de TMB. Fins a dos-cents conductors de TMB s’oferiren voluntaris a la Fundació TMB per traslladar pacients que haguessin rebut l’alta mèdica però que necessitessin continuar en règim d’aïllament.

En consonància amb la política de responsabilitat social de l’entitat, molts dels conductors fan serveis voluntaris fora de la seva jornada laboral. Es desplacen per recollir persones amb necessitats especials, a qui es dona a conèixer amb detall l’espai dels autobusos per fomentar la seva autonomia.

Des de principis dels anys setanta, TB ha incorporat una política solidària i de reaprofitament dels autobusos retirats del servei. En comptes de desballestar-los, s’han ofert com a donatiu a entitats d’atenció a persones amb discapacitat física d’ECOM i països com Cuba o Guinea Bissau per un preu merament simbòlic.

El projecte educatiu de TMB pretén transmetre el valor de la mobilitat sostenible, segura i equitativa a la comunitat educativa en general. Amb projectes com “Estrena’m”, es van treballar amb l’alumnat temes de mobilitat sostenible i diversitat per fomentar una cultura ciutadana del transport públic, a través de missatges que es van difondre en la nova flota d’autobusos.

TMB ha pres part activa en programes educatius com el concurs “Pintem un autobús”. La nominació de Barcelona com a seu olímpica l’any 1986 generà un augment extraordinari dels participants, que sovint pintaren els autobusos amb el lema “Barcelona 92”.

Des del 1967 fins al 1980 TB publicà regularment els seus butlletins amb l’objectiu de promoure una cultura d’empresa cohesiva. A partir del 1989 tornà a aparèixer amb el nom d’Hora Punta, i el 2012 es va integrar a TMB notícies, que vol ser un aparador de novetats i vivències del transport públic metropolità.

TMB té molts departaments que tracten qüestions molt diverses. Darrere del bus i del metro hi ha tot un projecte per a Barcelona i l’àrea metropolitana: un projecte solidari de dimensions educatives, ciutadanes i culturals de gran responsabilitat i compromís social.

La xarxa de bus de TMB és plenament inclusiva. En aquest aspecte, les últimes tecnologies han estat clau per assolir aquesta fita. En són exemples el desenvolupament d’eines per a persones invidents o els nous dispositius, plantejats amb criteris d’accessibilitat universal.

L’avenç tecnològic és una de les eines principals per millorar l’accessibilitat. Gràcies a les possibilitats que ofereix la hiperconnectivitat digital, ha sorgit El meu Bus, un servei que es reserva en línia i que funciona a demanda de l’usuari, adaptant-se a les seves necessitats.

En un moment en què la flota d’autobusos es trobava encara en un llarg procés de transició cap a l’accessibilitat, on encara hi havia molts busos de plataforma alta, es va optar per construir plataformes a les parades per fer més accessible el servei.

Un Mercedes Benz 508D, l’any 1984, un dels primers vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Era de plataforma baixa, amb una plataforma elevadora a la part posterior i un espai reservat al darrere.

El Microbús Pegaso-Sava 5720, que entrà en servei de manera experimental el 1977, fou un vehicle pioner a oferir un servei adaptat a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.

La xarxa és de tothom i per a tothom. Qualsevol persona ha de poder pujar i baixar de l’autobús, canviar-se de línia, saber on es troba i sentir-se satisfeta amb l’experiència. És per això que la xarxa incorpora elements com plataformes, sistemes d’informació adaptats o serveis especials.

El Sistema d’Informació a l’Usuari (SIU) fou implantat l’any 2006. El SIU avisa i informa els passatgers de les parades i els possibles enllaços amb senyals acústics i visuals. Aquest sistema ha representat un gran avenç per a la confortabilitat i la usabilitat.

El món de la computació va suposar l’arribada de la quarta revolució industrial. TB ha apostat des de la dècada dels seixanta per la incorporació d’aquestes tecnologies d’última generació al seu servei. Gràcies a això, la informació i operativitat de les línies de bus es troben completament informatitzades.

TMB no només aposta per l’ús d’energies renovables en el servei de les línies d’autobús, també aposta pel funcionament eficient i sostenible dels centres operatius.

L’Exposició Internacional va suposar una ocasió excel·lent per donar una imatge de modernitat al món. Els motors de gasoil, tot un exemple de modernitat el 1929, han deixat el testimoni a motors sostenibles amb el medi ambient. La modernitat és representada avui per motors elèctrics i d’hidrogen.

El 1973, un any després de la supressió del cobrador, es començaren a instal·lar màquines de pagament amb monedes. Aquestes màquines quedaren obsoletes amb l’aparició de les màquines validadores de targetes multiviatge. L’aparició de la nova T-mobilitat obre una nova etapa.

L’aposta per les noves tecnologies és ferma per diversos motius, més enllà de ser un gran recurs per a les persones treballadores. La millora de la confortabilitat dels usuaris, l’eficiència dels vehicles, la gestió operativa de la xarxa i la seguretat ciutadana en són conseqüència.

El transport públic modern a Barcelona comença la seva història el 1872, amb el tramvia. La xarxa d’autobusos emergiria cinquanta anys més tard, i dos anys després, la primera línia de metro. Les empreses, de capital privat, es municipalitzarien el 1957 i, a partir del 1979, es gestionarien conjuntament amb el naixement de TMB.

La xarxa d’autobusos ha intentat sempre oferir un servei adequat a les exigències del moment. En ocasions i esdeveniments extraordinaris com l’Exposició del 1929 o els Jocs Olímpics del 92, la xarxa s’ha adaptat oferint serveis especials de nou recorregut o augmentant la freqüència d’algunes línies. Avui en dia, aquests serveis s’apliquen en esdeveniments com els concerts, entre d’altres.

Promocionar l’ús del transport públic és promocionar la cultura de la sostenibilitat. El transport públic és com l’aparell circulatori d’una ciutat, perquè una ciutat col·lapsada és una ciutat que emmalalteix.

L’any 1987 s’inaugurà la línia 100 “Descobrim Barcelona”, la primera línia del Bus Turístic. El recorregut per a visitants tornava a la ciutat 58 anys després. El context de creació fou similar: el primer es va crear per a l’Exposició del 1929, i aquest, en previsió dels Jocs Olímpics del 1992.

La connexió dels barris perifèrics va ser objecte d’una ferma reivindicació ciutadana. Un exemple va ser el barri del Polvorí, on l’autobús arribà el 1971, gairebé vint anys després de la creació d’aquest barri de barraques.

El carril bus es feia una necessitat davant l’increment progressiu del trànsit. Els primers ja s’havien implantat el maig del 1966, però encara quedava un llarg camí per recórrer. Avui, amb més de 219 quilòmetres de carril bus i prioritat semafòrica, l’autobús presenta grans avantatges respecte del cotxe a la ciutat.

Els anys vuitanta van ser una dècada caracteritzada per la modernització de la xarxa d’autobusos, especialment amb la renovació de la flota i la creació de noves línies. Les línies 60 i 74, implantades durant aquest període, es troben avui integrades a la xarxa ortogonal, rebatejades com a V33 i H6.

Les parades són un altre element que ha anat evolucionant amb el temps. Avui hi ha més de 2006 parades, moltes de les quals tenen plaques solars que permeten un funcionament energètic autosuficient.