Cronologia

Fruit de les pressions de la companyia belga dirigida pel marquès de Foronda, Les Tramways de Barcelone, l’Ajuntament ordena el tancament de la línia d’autobusos de La Catalana.

L’Ajuntament aprova unes noves bases a imatge de les de 1906. El text fou recorregut judicialment per la companyia de tramvies, de manera que acabaria per no entrar en vigor.

Regidors de l’Ajuntament presenten una moció que reclama indirectament l’expansió del servei a vehicles de tracció animal o “de otra forma”. La moció prospera.

S’acorda obrir un concurs públic per a la concessió monopolística de línies d’autobús. La companyia de tramvies presenta, a través de terceres persones, dos projectes per a fer-se amb el servei.

La companyia de tramvies estrena els seus primers autobusos.

L’industrial Antoni Antich presenta un projecte basat en la creació de quatre línies d’autobús -A, B, C i D- amb un marcat caràcter radial, centrat a la plaça de Catalunya.

L’Ajuntament atorga la concessió al sr. Antoni Antich.

Es constitueix la Compañía General de Autobuses S.A. (CGA). La nova empresa fou dirigida per un comitè de direcció encapçalat per Alfred Arruga.

El sr. Antich traspassa la concessió a la CGA.

Arriben de Londres, creuant França, els tres primers vehicles Tilling-Stevens model TS 3A, de tipus imperial (dues plantes).

La CGA inaugura la seva primera línia, l’A1, que feia un recorregut de circumval·lació.

El Consistori Municipal elimina la clàusula monopolística de la concessió a la CGA.

Inauguració de la línia B : Sans – San Martín

Inauguració de la línia C : Atarazanas – San Andrés

Inauguració dela línia D.

Cop d’Estat del general Miguel Primo de Rivera, Espanya està sota jurisdicció militar. S’acaba amb l’activitat sindical a la CGA.

Decret de Primo de Rivera facilitant la nacionalització de les empreses de transports públics.

La CGA adquireix uns locals de l’empresa Aceros San Martín, al Poblenou, els quals esdevindrien la cotxera de Lutxana, base administrativa, operacional i industrial de la CGA.

El marquès de Foronda compra 4.000 accions de la CGA i passa a controlar-la. Inaugurada la cotxera de Lutxana.

Se celebra a Barcelona el 20è Congrés de la Unió Internacional de Tramvies i Transports Públics Automòbils.

Inauguració de la línia HT (Hospitalet-Torrassa), pensada per traslladar els treballadors forans assentats a Collblanc i Torrassa a les obres de l’Exposició Internacional a plaça Espanya.

La CGA posa en circulació els models CGA ‘España’, els primers vehicles de fabricació pròpia.

Inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona a Montjuïc. Durant 14 mesos Barcelona fou un referent mundial.

Tranvías de Barcelona (TB) adquireix 6.618 accions de CGA, convertint-se en l’accionista majoritària.

S’inauguren línies de la CGA i Roca a Horta.

La dictadura, molt debilitada, acaba caient amb la dimissió de Primo de Rivera.

La CNT es fa amb el control sindical de la CGA a través del Sindicato Único Ramo Transporte (SURT).

Les tropes franquistes entren a Barcelona.

Proclamació de la República. Dimiteix el marquès de Foronda, director de Tranvías de Barcelona, CGA i Gran Metro. El substitueix Alfredo Arruga.

Vaga general, secundada pels sindicats del transport.

Barcelona supera oficialment el milió d’habitants.

L’Ajuntament aprova la reglamentació de les parades d’autobús i l’establiment de tres estacions terminals (Tetuan, Lesseps i plaça Espanya).

Enrique Veiga substitueix Alfredo Arruga al capdavant de la companyia de tramvies.

L’Ajuntament aprova el Pla Conjunt, on es creen vuit noves línies d’autobusos, que s’adjudiquen a Amadeu Torner.

Vaga general del transport. Intervenció del Govern Civil sobre l’empresa que comporta acomiadaments i detinguts.

El SURT decreta la vaga general al transport urbà de Barcelona.

Acaba la vaga dels transports. El balanç és de dos morts i 300.000 pessetes de pèrdues en desperfectes.

Primer any del Bienni Negre, els conflictes entre sindicats i patronal-Estat s’intensifiquen.

Després d’una forta polèmica queda anul·lada la concessió dels autobusos Torner.

Revolució dels obrers a Astúries i proclamació de “l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola” per Lluís Companys. El SURT atura el servei. Es declara l’Estat de Guerra i es reprimeix als sindicats.

Sebastià Nadal, nou director de la companyia de tramvies.

Es crea la línia EC (Esplugues-Cornellà), precursora de les actuals 67 i 68.

Aixecament militar i revolució a Catalunya, que paralitza els transports. El SURT decideix col·lectivitzar totes les empreses de transports de Barcelona.

Les companyies col·lectivitzades emeten vals i moneda pròpia per la manca de moneda fraccionària.

Primer bombardeig sobre Barcelona, en seran continus fins la caiguda de la ciutat. Paralitzaran sovint el transport urbà.

El govern republicà suprimeix per decret el servei de taxis i autobusos. A Barcelona continuaran funcionant, amb problemes, fins a la retirada del gener de 1939.

Deixen de circular els autobusos Roca col·lectivitzats.

Deixen de circular els últims autobusos.

Es repinten els autobusos i els tramvies de color vermell i crema, respectivament.

Un comboi, amb dos CGA ‘España’, una “burra” i dos Laffy, marxa cap a l’exili republicà.

El general Francisco Franco declara la victòria dels nacionals a la guerra.

Presentació del prototipus de troleibús. Assisteixen l’alcalde de Barcelona Sr. Mateu i el Comte de Gamazo, president de Tranvías de Barcelona.

Es suprimeix el servei de les línies d’autobús que fessin recorreguts paral·lels al tramvia per la falta de combustible.

Primeres proves de troleibús.

Es firma la dissolució de la CGA. Els autobusos passen a dependre de Tranvías de Barcelona.

Inauguració del primer troleibús, entre Paral·lel i Sant Andreu.

Es crea amb capital de TB l’empresa d’autobusos suburbans Urbanizaciones y Transportes SA (URBAS) que gestionaria les línies d’autobusos suburbans.

Entren en servei els nous autobusos anglesos de marca ACLO.

S’apugen els bitllets d’autobús, troleibús i tramvia.

L’Ajuntament inicia un estudi per municipalitzar els transports col·lectius.

Comença la vaga d’usuaris de tramvies per l’apujada de tarifes. El boicot és general.

Es restableixen les tarifes de tramvia anteriors al desembre del 1950 i acaba el boicot d’usuaris. Es convoca una vaga general per al dia 12.

El ple de l’Ajuntament aprova el projecte de municipalització dels transports.

El govern espanyol aprova l’expedient de municipalització del transport de Barcelona.

S’aprova el Plan de Mejoras referent als autobusos, troleibusos i material mòbil. No obstant, la manca de recursos en va impedir l’aplicació.

Presentats els nous troleibusos de dos pisos i tres eixos, sobre xassís anglès BUT.

L’Ajuntament adquireix el control de Tranvías de Barcelona SA.

Entren en servei els nous autobusos francesos Chausson.

Seat presenta el 600, que es ven a 67.000 ptes.

Model d’autobús Chausson

Josep Maria de Porcioles, nomenat nou alcalde en substitució d’Antoni M. Simarro, destituït després de la vaga de tramvies del gener.

El Govern espanyol aprova la Llei d’Ordenació del Transport Urbà de Barcelona, per tal de resoldre els problemes de transport públic.

Els autobusos arriben a la Verneda. El procés de connexió amb els barris perifèrics és llarg.

S’elabora el pla general de transport col·lectiu de superfície de Barcelona.

Les dues companyies de metro, la de tramvies i ATUSA s’integren a l’entitat de coordinació Transportes Públicos Municipalizados.

La creació de la Sociedad Privada Municipal de Tranvías de Barcelona culmina el procés de municipalització.

S’implanta el servei nocturn de troleibusos i autobusos.

S’implanta el “Plan de Estabilización” que acaba amb l’autarquia. Espanya s’obre a l’exterior, entra capital estranger i es desregulen les importacions.

La Sociedad Privada Municipal Tranvías de Barcelona absorbeix l’empresa auxiliar ATUSA.

Els autobusos arriben al barri del Congrés (línia S).

Comencen a circular els nous vehicles de fabricació nacional, els Pegaso-Seida, i es presenten en un acte oficial a la plaça de Sant Jaume.

Autobusos i tramvies arriben als barris de Montbau i Sud-oest del Besòs.

Comença la reconversió dels autobusos de dos pisos a un pis.

Cauen 40 centímetres de neu sobre Barcelona i tot el transport de superfície queda paralitzat.

Els autobusos arriben al Carmel amb la nova línia 10 (Gal·la Placídia-Carmel).

L’autobús supera el tramvia en nombre d’usuaris.

Arriben els 100 primers autobusos Monotral Pegaso 6035, de fabricació nacional, símbol de la modernització del transport públic de superfície.

S’aprova el Pla d’Actuació 1965-1968, per tal de potenciar el metro i l’autobús. Segurament ja s’havia plantejat abans, el Pla posa de manifest la intenció.

Entra en servei la versió articulada dels autobusos Pegaso 6035. Se n’adquiriran 191.

L’Ajuntament engega una campanya mediàtica a favor de la supressió dels tramvies.

Primeres proves de microbusos i d’autobusos sense cobrador.

Es fa a Barcelona el 37è Congrés de la Unió Internacional de Transports Públics.

Deixen de circular els últims troleibusos i autobusos de dos pisos.

S’inaugura la primera línia de microbús, la 91, entre les Rambles i la Bordeta.

La Sociedad Privada Municipal de Tranvías de Barcelona canvia el seu nom per Transportes
de Barcelona.

La línia 50 canvia els tramvies per autobusos. La xarxa de tramvies dona pas a una xarxa més flexible d’autobusos i del metro.

Últim viatge, en una trista festa de comiat, dels dos últims tramvies de Barcelona (49 i 51).

Es creen les línies 70 i 72 a l’eix de la ronda del Mig.

Primeres màquines de pagament amb monedes als autobusos que no tenen cobrador.

Carrils reservats per autobusos a Barcelona.

S’estrena el primer carril bus a la Diagonal.

Veïns de Roquetes segresten l’autobús 11 per reclamar transport. Ho tornaran
a fer el 23 de juny i el 6 de juliol.

L’EC d’Urbas, primera línia que arriba al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.

S’implanta la targeta rosa de transport gratuït per a les persones jubilades.

Primeres proves d’un microbús adaptat per a persones amb cadira de rodes.

Primeres eleccions democràtiques des del 1939.

Implantació de les targetes multiviatge T-1, que permeten fer 9 viatges per 100 pessetes. Cal cancel·lar-la en màquines especials al pujar al bus.

Segrest d’un autobús per reclamar transport públic a Torre Baró.

El govern central traspassa a la Generalitat provisional la majoria de competències
sobre transports terrestres.

Es crea Transports Municipals de Barcelona (TMB) per gestionar conjuntament tots els transports de la ciutat.

Primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura.

Es creen les línies 76, 77 i 92 (aquesta en substitució de la que al Poblenou es coneixia com La Catalana).

S’inaugura la línia transversal 74. Després de diverses modificacions, segueix existint a la xarxa ortogonal rebatejada com a H6, Fabra i Puig-Zona Universitària.

Últim viatge de l’autobús 29, hereu del popular tramvia de circumval·lació.

La vaga general en defensa del sistema de pensions paralitza el transport públic.

Barcelona és designada seu dels JJ.OO. de 1992. Barcelona es prepara per la seva gran escenificació mundial.

El Parlament de Catalunya aprova la creació de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) per tal de gestionar, planificar i coordinar el transport públic. TMB passa a ser Transports Metropolitans de Barcelona.

Diverses entitats ciutadanes promouen una campanya per reivindicar l’accessibilitat al metro i l’autobús per a persones amb mobilitat reduïda.

Entra en servei per primer cop el Bus Turístic.

L’Estat accepta finalment sufragar bona part del dèficit del transport públic de Barcelona.

Es privatitza el servei d’autobusos nocturns (Nitbús), del qual se’n fan càrrec les empreses TUBSAL i Mohn.

S’inauguren les rondes.

Entra en servei l’autobús 60 o Ronda Exprés.

Entren en servei els primers vint autobusos de plataforma baixa amb accés per a cadires de rodes de la companyia alemanya MAN.

S’inauguren els Jocs Olímpics de Barcelona, que duren fins al 9 d’agost. El metro i els autobusos transporten més de 23 milions de passatgers.

Entren en servei les noves targetes T-Mes i T-Dia. Comença el camí cap a la integració tarifària.

TMB cedeix tramvies i autobusos antics al Museu del Transport, de Castellar de N’Hug.

L’Estat, la Generalitat i l’Administració local signen el Contracte-Programa del transport públic metropolità.

Es constitueix l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) amb el motiu de coordinar i planificar el transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Es posa en funcionament la primera línia de Bus del Barri (212) entre l’avinguda del Jordà i Sant Genís.

S’inauguren les instal·lacions dels centres de control de metro i autobusos a la Sagrera.

Es creen sis línies de Bus del Barri.

TMB renova els pals de parada de les línies que circulen per Barcelona.

Es renova el disseny de l’interior dels autobusos, que aporten una gamma cromàtica més variada i una millor senyalització.

Entra en vigor el sistema tarifari integrat per als diferents transports públics de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Autobusos de Barcelona obté la certificació ISO14001 amb la qual adquireix un compromís amb el medi ambient.

Es posen en servei 35 nous autobusos que funcionen amb gas natural comprimit, una energia alternativa que redueix l’emissió de contaminants a l’atmosfera i el nivell de soroll.

El Pla de Millora d’autobusos suposa la millora de les freqüències de pas, prolongacions i modificacions de línies i l’ampliació de la xarxa de Busos de barri.

S’inaugura la cotxera del Triangle Ferroviari al districte de Sant Andreu.

S’inaugura la línia 23, que fa el seu recorregut entre plaça Espanya i el Parc Logístic.

Barcelona prova un nou autobús elèctric amb una turbina alimentada per gas natural comprimit.

Comença a circular el CicloBus, un nou servei de transport públic per fomentar l’ús
de la bicicleta a la ciutat. Està gestionat per TMB i Turisme de Barcelona.

TMB presenta tres autobusos Mercedes d’hidrogen que circularan per la ciutat dins del projecte CUTE. Els vehicles no generen emissions de fums contaminants ni sorolls i són respectuosos amb el medi ambient.

Després de més d’un segle, deixa de funcionar la cotxera de Borbó.

TMB posa en funcionament la nova cotxera d’Horta, referent a nivell europeu.

Inici del projecte NOA per propiciar la formació específica i la incorporació de dones a la plantilla de TB, en un intent per dinamitzar la seva participació en els processos de selecció de personal de conducció.

TMB incorpora els 50 primers busos articulats que funcionen amb gas natural.

Comença a funcionar l’innovador sistema iBus, que permet als usuaris, a través del mòbil o d’Internet, conèixer el temps aproximat que falta perquè arribi el bus. En una primera fase funciona en 8 línies.

En el context de la celebració del centenari de la primera línia, es planteja un nou model de xarxa que trenqui amb el model clàssic tramviaire vigent des de 1872. És l’embrió de la Nova Xarxa de Bus.

Es dóna de baixa l’últim autobús de plataforma alta o amb graons.

La Generalitat emet una dispositiva judicial i atorga a la EMT la competència dels autobusos turístics.

S’inauguren noves línies com la 21, la 26, la 46 i la 196, així com també 3 del Bus del Barri.

S’inaugura el Bus Turístic Nit (actualment Barcelona Night Tour Bus).

TMB recupera els vehicles històrics cedits al Museu del Transport, de Castellar de N’Hug.

El personal de TMB acomiada amb un acte obert a la ciutadania, després de 84 anys, la històrica cotxera de Lutxana.

Esclata la Crisi Financera Global arrel de la bombolla d’especulació immobiliària. Afecta a tots els sectors de l’economia, les arques públiques es veuen greument perjudicades. Se suprimeixen algunes línies de baixa rendibilitat.

Neix la Fundació TMB, destinada a conservar i a difondre el patrimoni històric i cultural, així com per fomentar i promoure els valors del transport públic.

Es planteja el primer projecte de la Nova Xarxa de Bus (NXB) per a traçar una xarxa ortogonal.

Es transfereix l’explotació d’algunes línies i del servei de l’Aerobús a empreses privades.

L’Ajuntament de Barcelona anuncia el projecte definitiu de la Nova Xarxa de Bus, que constaria de 28 noves línies: 8 horitzontals (H), 17 verticals (V) i 3 diagonals (D), que permetrien el desplaçament a qualsevol punt de la ciutat fent únicament un sol transbordament.

Finalitza la reconversió de la xarxa a la Nova Xarxa de Bus.

TMB endega el projecte europeu ZeEUS (Zero emission Urban Bus System), que introdueix a la flota els primers vehicles 100% elèctrics.

TMB inverteix 116.2 milions en renovació d’actius, la xifra més elevada de tota la dècada.

Es detecta el primer cas de COVID-19 a Wuhan, la Xina.

Es reestructuren les targetes multiviatge per promocionar l’ús habitual del transport públic. La T-10 serà la T-Casual, que passa a ser unipersonal. La T-Mes canvia el nom a T-Usual.

La OMS declara pandèmia la COVID-19.

Es decreta el primer estat d’alarma a Espanya, els viatges en transport públic decreixen ostensiblement. TMB ofereix un servei solidari per traslladar malalts que hagin de continuar la convalescència en aïllament.

La T-Mobilitat inicia la seva implantació en fase de proves. Es tracta d’una revolució en el mètode de validació i compra de viatges amb una targeta recarregable i que permet el pagament via contactless.

La xarxa d’autobusos de l’àrea de Barcelona tanca l’any amb 146.6 milions de viatgers, un 27.4% més que al 2020, en un temps molt marcat per la pandèmia.

S’estrena la nova línia semidirecta X1 XPRESBus. Connecta el Besòs amb el Llobregat passant pel cor de l’Eixample.

El 70% de la flota és ja de baixes o zero emissions. Es planteja arribar al 2030 amb el 100% de vehicles de zero emissions.

Es celebra el centenari de la primera xarxa de busos de Barcelona.