Cronologia

El Gran Metro

Es constitueix la societat Gran Metropolità de Barcelona, SA, integrada per Tramvies de Barcelona, SA, Ferrocarrils de Catalunya, SA, i els bancs Vizcaya, Hispano Colonial i Arnús-Garí. A finals d’any comencen les obres del tram entre Lesseps i Liceu.

Inici de les obres del Transversal

El rei Alfons XIII presideix l’inici de les obres del Transversal a la plaça d’Espanya.

Permís d’obres

L’Ajuntament de Barcelona aprova l’ordenança que permet executar les obres del tram de la línia del Transversal entre la Bordeta i Catalunya.

Lesseps–Catalunya

El Gran Metro posa en servei les primeres quatre estacions del tram entre Lesseps i Catalunya. A banda d’aquestes, s’obren les de Diagonal i de l’Aragó (actual Passeig de Gràcia).

Fontana

Obre l’estació Fontana del Gran Metro, situada entre Diagonal i Lesseps.

Liceu

Obre l’estació Liceu, la primera ampliació del Gran Metro.

Bordeta–Catalunya

El Transversal inaugura per fi el primer tram de la seva línia entre la Bordeta i la plaça de Catalunya. Nou estacions que, a banda de les dues anteriors, inclouen Mercat Nou, Sants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell i Universitat.

Aragó–Jaume I

El Gran Metro posa en marxa el segon ramal de la seva línia, que enllaça Aragó amb Jaume I. Entra també en servei l’estació Urquinaona. Els dos ramals es bifurquen per sota d’Aragó.

El Transversal creix

La línia transversal obre l’estació Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat i, per l’altra banda, posa també en servei Urquinaona i Triomf Nord (avui Arc de Triomf). Aquest mateix any la companyia de tren Ferrocarrils del Nord obre una macroestació a Catalunya, de manera que els passatgers procedents de França poden enllaçar amb la línia de metro Transversal.

Marina

El Transversal obre l’estació Marina gràcies a un crèdit que li havia atorgat dos anys abans l’Ajuntament de Barcelona. Les darreres ampliacions i l’augment de viatgers posen sobre la taula la necessitat d’incrementar el material mòbil i, per tant, d’executar noves inversions.

Correus

El Gran Metro obre l’estació Correus (avui tancada) del seu segon ramal. Entra en servei, però amb una sola via. Haurà d’esperar vuit anys a tenir-ne dues.

Esclata la Guerra Civil Espanyola

La nit i matinada del 17 al 18 de juliol, una part de l’exèrcit, amb el suport de sectors de la població, es revolta contra el govern republicà. El cop d’estat fracassa i esclata una guerra civil que destrueix el país i paralitza el creixement del metro. Durant el conflicte, un comitè de treballadors pren el control del servei. Amb molts homes al front, les dones assumeixen feines fins llavors vetades, com maquinistes, caps de tren i caps d’estació.

Les tropes nacionals entren a Barcelona

L’entrada de les tropes franquistes a Barcelona marca un punt d’inflexió per al metro de la ciutat. Bona part de la plantilla s’exilia o és represaliada, i les dones que havien assumit noves responsabilitats durant la guerra són de nou relegades a tasques considerades pròpies del seu gènere segons la ideologia del règim.

El Transversal, a RENFE

Entra en vigor la Llei de bases d’ordenació ferroviària, que, entre altres mesures, derogava totes les concessions amb ample de via espanyol, entre elles, les del Transversal. El Ministeri d’Obres Públiques va ordenar a la companyia que tanqués els llibres de comptabilitat i va disposar el rescat de la concessió per part de l’Estat. Finalment, després d’un llarg procés, la companyia va poder tornar a fer-se càrrec de l’explotació.

Ferran

Malgrat l’economia de postguerra que viu el país i els problemes en el suministre d’electricitat, el Gran Metro amplia el seu primer ramal en 122 metres fins a Ferran (estació avui desapareguda). El Transversal presenta al Ministerio de Obras Públicas el projecte de prolongació Sagrera- Sant Andreu, però no aconsegueix financiació per a iniciar les obres de construcció.

Marina–El Clot                                        

El Transversal inaugura un nou tram de la seva línia. Es tracta de dues estacions, Glòries i Clot. Les obres havien començat el 25 d’octubre de 1948, coincidint amb el centenari del primer ferrocarril, entre Barcelona i Mataró.

L’Estat hi intervé

Una ordre ministerial determina que l’Estat és el responsable de les obres d’infraestructura de les línies de metro.

Navas

Inauguració d’una nova estació del Transversal: Navas.

La Sagrera

El Transversal segueix el seu camí cap al Besòs amb la posada en servei de l’estació La Sagrera.

Fabra i Puig

Amb l’obertura de l’estació Fabra i Puig, el Transversal completa els deu quilòmetres de línia que es van mantenir durant catorze anys.

Inici de la municipalització

L’Ajuntament de Barcelona obre l’expedient per municipalitzar i fusionar les societats del Transversal i el Gran Metro.

El començament d’una connexió

S’inaugura un passadís que connecta les estacions de plaça Catalunya del Gran Metro i del Transversal. És el primer pas cap a la creació d’una única xarxa metropolitana.

Llei sobre inversions

El Govern central promulga una llei segons la qual l’Ajuntament de Barcelona assumirà les despeses superestructurals de les línies aprovades en el futur. L’Estat es farà càrrec de les infraestructures.

Transportes Públicos Municipalizados

Es crea l’empresa pública que gestionaria tots els serveis de transports de la Ciutat Comtal: Transportes Públicos Municipalizados (TPM).

Nova línia La Sagrera–Vilapicina

Entra en servei la línia 2 (avui L5). La conducció està automatitzada: els trens funcionen mitjançant cèl·lules fotoelèctriques. Es tracta de dos quilòmetres que inclouen les estacions La Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina.

Rescat públic

Les companyies del Transversal i el Gran Metro adapten els seus estatuts al règim previst per a les societats privades municipals. L’Ajuntament rescata totes les accions i es converteix en propietari únic del capital social.

Acord de fusió

Acord per a que la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona (Transversal) absorbeixi la societat Gran Metropolitano de Barcelona S.A. (GMB). Les dues empreses fusionades passen a conformar una nova societat anomenada Ferrocarril Metropolitano de Barcelona S.A.-S.P.M (F.C.M.B)

Municipalització

Conclou el procés de fusió del Transversal i el Gran Metro.

Pla d’ampliació

La Comissió Coordinadora del Transport de Barcelona aprova un pla d’urgència que preveu la prolongació de les antigues línies del Transversal i el Gran Metro, així com la creació d’una nova línia.

Metro per a tota la ciutat

La Comissió Coordinadora del Transport de Barcelona aprova l’estudi encarregat un any abans a una ponència per desenvolupar una xarxa de metros per “servir tota la ciutat de Barcelona”. El 22 de juliol, el Consell de Ministres ratifica l’estudi.

Horta

La línia 2 (avui L5) es prolonga fins a Horta.

Fabra i Puig–Torras i Bages

La línia 1 segueix la seva prolongació cap al Besòs amb l’entrada en servei de les estacions Sant Andreu i Torras i Bages.

Drassanes

La línia 3 es prolonga fins a Drassanes. L’1 de març havia quedat fora de servei l’estació Ferran.

Pilot de validació automàtica a Liceu

Es du a terme a l’estació de Liceu una prova pilot per incorporar màquines de validació automàtica de bitllets. Alhora s’introdueix per primer cop la videovigilància amb càmeres, una novetat per millorar la seguretat.

Sant Ramon–Diagonal

S’obren set estacions del tram de la línia 5 comprès entre Sant Ramon (avui Collblanc) i Diagonal. A més d’aquestes dues, el tram inclou les estacions Badal, Sants, Roma (avui Sants Estació), Entença i Hospital Clínic.

Poble Sec (Paral·lel)

La línia 3 es prolonga fins al Poblesec, tot superant les dificultats del terreny sorrenc i les filtracions d’aigua per la proximitat al mar. Aquesta estació de Poble Sec correspon a l’actual Paral·lel.

Diagonal–La Sagrera

La línia 5 s’amplia amb cinc estacions: General Mola (avui Verdaguer), Sagrada Família, Dos de Maig (avui Hospital de Sant Pau), Camp de l’Arpa i La Sagrera. Les tres últimes formaven part del primitiu projecte de la línia 2, però van quedar annexionades a la línia 5 amb aquesta denominació, per evitar la confusió dels usuaris. L’acte inaugural va ser presidit per l’aleshores cap de l’Estat, Francisco Franco.

Adequació de la Línia 4 tanca l’estació de Correus

Queda fora de servei el tram Jaume I-Correus del segon ramal de l’antic Gran Metro. El 4 d’abril queda també fora de servei la resta del ramal, entre Aragó (avui Passeig de Gràcia L4) i Jaume I. Això permet adequar el vell ramal per convertir-lo en la línia 4.

Jaume I–Joanic

Inaugurada la línia 4 entre Jaume I i Joanic, que inclou també les estacions Urquinaona, Gran Via (avui Passeig de Gràcia), Girona i General Mola (avui Verdaguer). Així, Jaume I i Urquinaona s’incorporen a la nova línia, mentre que la de Correus queda definitivamente fora de servei.

Pubilla Cases

La línia 5 es prolonga fins a Pubilla Cases, dins el municipi de l’Hospitalet de Llobregat. La xarxa de metro confirma la vocació metropolitana consolidant la seva presència en zones que no pertanyen al terme municipal de Barcelona.

Joanic–Guinardó

Nou impuls a la línia 4, que s’amplia amb les estacions Alfons X i Guinardó.

Noces d’or

Barcelona celebra els cinquanta anys de la xarxa de metro. Els actes commemoratius tindran lloc durant tot el 1975, entre els quals hi destaca una exposició al vestíbul de l’estació d’Universitat.

Zona Universitària–Tarragona

S’inaugura el tram de la línia 3 entre la Zona Universitària i Tarragona, que, a més, inclou les estacions Palau Reial, Maria Cristina, Les Corts, Plaça del Centre i Roma Renfe (avui Sants Estació).

Tarragona–Paral·lel

Obren les estacions Espanya, Parlament (avui Poble Sec) i Paral·lel, connectant així els dos trams de la línia 3. Malgrat tot, fins al 1982 els viatgers han de fer un transbordament a Paral·lel.

Mor Francisco Franco

Amb la mort del dictador s’inicia un tens procés de transició cap a la democràcia, que s’allargarà gairebé tres anys. Aquest canvi polític també afecta la gestió del transport públic, obrint la porta a una progressiva descentralització de competències.

Barceloneta

Obre l’estació Barceloneta. Amb aquesta ampliació, la línia 4 penetra a la zona portuària.

Sant Ildefons– Pubilla Cases

La línia 5 obre tres noves estacions: Sant Ildefons, Can Boixeres i Maladeta (avui Can Vidalet), i arriba a Cornellà (Cornellà Centre des del 2009).

Selva de Mar–Barceloneta

La línia 4 avança pels barris de la zona del Poblenou amb l’ampliació i l’entrada en servei de cinc noves estacions: Selva de Mar, Poblenou, Lutxana (avui Llacuna), Bogatell i Ribera (avui Ciutadella / Vila Olímpica).

La Generalitat

La Generalitat de Catalunya substitueix l’Administració central i assumeix les competències sobre la infraestructura de la xarxa de metro i la resta de transports terrestres, gràcies a la constitució de l’estat de les autonomies.

Naixement de TMB

Es crea Transports Municipals de Barcelona (TMB) per gestionar conjuntament tots els transports de la ciutat.

Reforma de Santa Eulàlia

L’estació Santa Eulàlia de la línia 1 queda temporalment tancada per ampliar el servei per als veïns de la Torrassa. Així s’obrirà una nova estació amb el mateix nom més propera a la Bordeta.

Guinardó–Roquetes

La línia 4 es prolonga des del Guinardó amb tres estacions més: Maragall, Llucmajor i Roquetes.

Unificació de la Línia 3

Els dos trams de la línia 3 que fins ara estaven separats per un transbordament a Paral·lel queden definitivament unificats gràcies a un nou sistema de presa de corrent. La línia transcorre ara sense interrupció des de Zona Universitària fins a Lesseps. El mateix dia, totes les estacions de metro estrenen nom adaptat al català, i la numeració de les línies canvia de romana a aràbiga.

Selva de Mar–La Pau

La línia 4, que per un extrem ja arriba a Roquetes, es prolonga també per l’altre costat fins a La Pau. A més d’aquesta, s’obren les estacions Besòs i Besòs Mar.

Torras i Bages– Santa Coloma

La xarxa de metro travessa el Besòs i la línia 1 arriba a Santa Coloma de Gramenet, sumant vint-i-una estacions en tot el seu recorregut. A més de Santa Coloma, s’han obert també Trinitat Vella i Baró de Viver.

Santa Eulàlia– Torrassa i Sant Ildefons–Cornellà

La línia 1 es torna a prolongar dos dies després per l’altre extrem amb dues noves estacions. Reobre la de Santa Eulàlia en un nou emplaçament, així com la de Torrassa. La de Bordeta queda fora de servei. També s’amplia la línia 5 a partir de Sant Ildefons amb les noves estacions: Gavarra i Cornellà.

La Pau–Pep Ventura

La línia 4 també travessa el Besòs en direcció a Sant Adrià i Badalona. El nou tram té cinc estacions: Verneda, Joan XXIII, Sant Roc, Gorg i Pep Ventura.

Lesseps–Montbau

La línia 3 també es mou i avança quatre estacions des de Lesseps: Vallcarca, Penitents, Vall d’Hebron i Montbau.

Barcelona és designada seu olímpica

Després d’un procés que s’inicia anys abans, Barcelona és designada oficialment com a seu per a la celebració de les Olimpíades de 1992. La ciutat es prepara per a esdevenir capital mundial.

La EMT i un transport més accessible

El Parlament de Catalunya aprova la creació de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT), encarregada de planificar, coordinar i gestionar el transport públic. TMB adopta la nova denominació de Transports Metropolitans de Barcelona. Paral·lelament, diverses entitats ciutadanes impulsen una campanya per reclamar un metro i un autobús accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda.

La Torrassa–Avinguda Carrilet

La línia 1 es prolonga, amb quatre estacions més dins el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. Es tracta de Florida, Can Serra, Rambla Just Oliveras i Avinguda Carrilet.

L’últim sèrie 300 i tancament de la cotxera de Lesseps

S’acomiada oficialment del servei el darrer cotxe de la sèrie 300 del metro, en servei des de 1924. L’acte de comiat consisteix en un trajecte simbòlic des de l’estació de Catalunya fins als tallers de Lesseps, que també realitzen el seu últim servei.

Els nous trens de la sèrie 4000

Poc després d’acomiadar el darrer sèrie 300, es presenten els nous trens de la sèrie 4000. Un dels actes de presentació seria una exposició a cel obert d’un vagó davant del Palau Reial, a la Diagonal.

Avinguda Carrilet– Feixa Llarga

Nova prolongació de la línia 1 dins de l’Hospitalet. Obren les estacions Bellvitge i Feixa Llarga (avui Hospital de Bellvitge).

Fondo

L’any olímpic, la línia 1 penetra més a Santa Coloma amb la nova estació Fondo.

Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona

La inauguració dels Jocs Olímpics marca un abans i un després per a la ciutat i, en conseqüència, per al metro. L’esdeveniment, de gran dimensió internacional, provoca un augment considerable de la demanda i accelera la modernització de la xarxa. A partir d’aquest moment, Barcelona esdevé un destí turístic mundial, i el metro reforça el seu paper com a infraestructura clau per a la mobilitat urbana.

Cap a la integració tarifària

Entren en servei les noves targetes T-Mes i T-Dia. Comença el camí cap a la integració tarifària.

L’esperada línia 2. Sant Antoni–Sagrada Família

S’inaugura l’esperada línia 2, la primera concebuda com a accessible, amb l’obertura de les sis primeres estacions: Sant Antoni, Universitat, Passeig de Gràcia, Tetuan, Monumental i Sagrada Família.

Paral·lel

La línia 2 s’amplia amb l’estació Paral·lel, que permet l’enllaç amb la línia 3.

Sagrada Família–La Pau

La línia 2 torna a créixer, aquest cop cap al Besòs, amb la posada en servei de les estacions Encants, Clot, Bac de Roda, Sant Martí i La Pau.

Trinitat Nova

La línia 4 creix a Nou Barris amb la nova estació Trinitat Nova. L’estació Roquetes, a la mateixa línia, canvia de nom i passa a dir-se Via Júlia.

Integració tarifària

Entra en vigor el sistema tarifari integrat per als diferents transports públics de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Montbau–Canyelles

La línia 3 avança i estrena tres noves estacions, dotades d’un disseny singular, per la qual cosa cada estació s’encarrega a un arquitecte. Així, Mundet va ser dissenyada per Ventura Valcarce; Valldaura, per Manel Sánchez, i Canyelles, per Alfons Soldevila.

La Línia 2 es queda part de la Línia 4

Cinc estacions de la línia 4 es converteixen en estacions de la línia 2. Es tracta del tram comprès entre La Pau i Pep Ventura. A més d’aquesta darrera, les altres quatre estacions afectades són Verneda, Joan XXIII, Sant Roc i Gorg. Aquesta és conseqüència d’uns estudis de mobilitat que recomanen un enllaç directe entre el centre de Barcelona i Badalona.

Maresme–Fòrum

La línia 4 obre una nova estació, El Maresme / Fòrum, per donar servei a Diagonal Mar i a la zona on se celebrarà el Fòrum Universal de les Cultures 2004.

Inauguració de la línia 11

Entra en funcionament la línia 11. Es tracta del que s’anomena un «metro lleuger». Dóna servei als barris de Barcelona de Trinitat Nova, Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana, i al de Can Cuiàs, a Montcada i Reixac. A Trinitat Nova comparteix estació amb la del mateix nom de la línia 4. Aquest metro lleuger està adaptat per circular per zones de difícil orografia.

Canvis de nom

Es modifiquen els noms de dues estacions. La de Cornellà, de la línia 5, passa a dir-se Cornellà Centre, i la de Feixa Llarga, de la línia 1, es canvia per Hospital de Bellvitge.

Canyelles–Trinitat Nova

S’inauguren les noves estacions Roquetes i Trinitat Nova de la línia 3. Aquesta ampliació suposa un tram des de Canyelles fins al nou final de línia de Trinitat Nova, estació que es converteix en el primer intercanviador on convergeixen tres línies de metro: la 3, la 4 i l’11.

Portes automàtiques a Can Cuiàs

Entra en servei el sistema de portes d’andana automatitzada a l’estació Can Cuiàs de la línia 11, que es converteix en la primera del metro de Barcelona que disposa d’aquesta tecnologia. És el primer pas cap a la futura implantació de la conducció automàtica a la xarxa.

Inauguració de les línies 9 i 10

La primera línia automàtica del metro de Barcelona comença a circular amb la posada en servei de cinc estacions de la línia 9/10 al ramal de Santa Coloma de Gramenet: Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet.

Línia 11 automatitzada

La línia 11 es converteix en la segona del metro de Barcelona que implanta la conducció automàtica. El nou sistema funciona al tram comprès entre les estacions Can Cuiàs i Casa de l’Aigua.

Fundació TMB

Neix la Fundació TMB, destinada a conservar i a difondre el patrimoni històric i cultural, així com per fomentar i promoure els valors del transport públic.

Bon Pastor–Gorg

La línia 9/10 inaugura un nou tram de 3,4 quilòmetres i quatre estacions: Bon Pastor, a Barcelona, i Llefià, La Salut i Gorg, a Badalona. Aquest tram pertany a la branca de Badalona de la nova línia, cosa que la converteix també en la primera a Barcelona amb un model d’explotació en forma de y.

Bon Pastor–La Sagrera

Entra en servei el tram de la línea 9/10 entre Bon Pastor i La Sagrera, amb una nova estació intermèdia, Onze de Setembre. La Sagrera es converteix, així, en un intercanviador important, amb les línies 1 i 5 de metro i, poc després, amb els trens de Rodalies de Catalunya.

Badalona Pompeu Fabra

Amb la inauguració de l’estació Badalona Pompeu Fabra es posa en servei el tram de la línia 2 entre Pep Ventura i el centre de Badalona.

Horta–Vall d’Hebron

Entra en servei un nou tram de la línia 5, que inclou les estacions El Carmel, El Coll / La Teixonera i Vall d’Hebron. La d’El Coll / La Teixonera, situada a 74 metres sota terra, es converteix en l’estació més profunda de la xarxa.

Santa Rosa i rècord de passatgers

Obre l’estació Santa Rosa de la línea 9/10, situada a Santa Coloma de Gramenet, a mig camí entre Can Peixauet i Fondo. Coincidint amb aquest fet, el metro tanca l’any amb un màxim de passatge històric: 389 milions de validacions.

Cap a la T–mobilitat

El Govern dóna llum verda al projecte T-mobilitat, un nou sistema de targeta única per a l’ús del transport públic, inicialment a la regió de Barcelona. Substituirà els títols de transport actuals per una nova aplicació continguda en un xip amb validació sense contacte.

Passeig de Gràcia accessible

Es completa l’itinerari apte per a persones amb mobilitat reduïda a l’estació de metro Passeig de Gràcia de la línia 3. D’aquesta manera, s’arriba al 86% d’estacions equipades amb ascensors i altres facilitats. La resta estan en obres o en fase de projecte.

Entra en funcionament Foc-Collblanc de la Línia 10 Sud

La línia 10 Sud incorpora al servei el tram entre les estacions de Foc i Collblanc de 2,5 quilòmetres. El servei, de funcionament automàtic, inclou dues noves estacions, Foc i Foneria, a Barcelona, i tres més que estan obertes des del 2016 com a part de la línia 9 Sud: Can Tries – Gornal, Torrassa i Collblanc, a l’Hospitalet, en les quals es pot fer intercanvi entre totes dues línies. A més, Torrassa té enllaç amb la línea 1 i Collblanc amb la línia 5.

Provençana de la Línia 10 Sud

Entra en servei la sisena estació de la línia 10 Sud, Provençana, situada al terme de l’Hospitalet de Llobregat.

Ciutat de la Justícia de la Línia 10 Sud

Entra en servei l’estació de Ciutat de la Justícia, la setena de la línia 10 Sud de metro.

Zona Franca de la Línia 10 Sud

Amb l’obertura de Zona Franca, la xarxa de metro de Barcelona creix 1,6 quilòmetres, els que separen aquesta estació i la de Foc de la línea 10 Sud. Zona Franca destaca perquè és la primera estació en viaducte i, per tant, a l’aire lliure i elevada per sobre del carrer. abril 2021 Barcelona, primera ciutat a senyalitzar tot el Metro amb etiquetes intel·ligents TMB completa la implantació d’etiquetes intel·ligents en totes les estacions de metro i més de 2.600 parades d’autobusos com a eina d’accessibilitat. Els 9.100 codis multicolors implantats a les xarxes de TMB ajuden les persones amb discapacitat visual a orientar-se mitjançant el telèfon mòbil.

Pandèmia COVID-19

L’OMS declara pandèmia el virus COVID-19, es decreta un confinament que restringeix la mobilitat. El metro implanta mesures de seguretat i higièniques per evitar contagis, com la millora de la ventilació o la instal·lació de dispensadors de gel hidroalcohòlic.

La T-mobilitat, en proves

La T-mobilitat inicia la seva implantació en fase de proves. Es tracta d’una revolució en el mètode de validació i compra de viatges amb una targeta recarregable i que permet el pagament mitjançant tecnologia contactless.

Ernest Lluch de Línia 5

Entra en servei la nova estació d’Ernest Lluch de la línia 5 de metro. Intercalada entre les de Collblanc i Pubilla Cases, és l’estació número 160 de la xarxa, la 27a estació de la línia 5, i la que en fa 20 de les situades totalment o en part al terme de l’Hospitalet de Llobregat.

Zona Franca – ZAL / Riu Vell de Línia 10 Sud

Tres noves estacions de la línia 10 Sud de metro entren en servei: Port Comercial / La Factoria, Ecoparc i ZAL / Riu Vell. Les tres noves estacions s’han construït en superfície sobre un viaducte que transcorre pel centre del polígon industrial de la Zona Franca.

Canvi de denominació de sis estacions de Metro de Barcelona

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), seguint les recomanacions de la Comissió de Nomenclatura, aprova noves denominacions d’estacions ferroviàries, entre les quals sis del metro de Barcelona: Clot de metro i Clot-Aragó de Rodalies passen a dir-se totes dues El Clot, per unificar els noms d’estacions intermodals. Bellvitge de metro i Bellvitge de Rodalies passen a denominar-se, respectivament, Bellvitge Rambla Marina i Bellvitge-Gornal, per diferenciar que es tracta d’estacions no enllaçades. Per adequació a la realitat del lloc, l’estació de Drassanes passa a dir-se La Rambla – Drassanes, Vall d’Hebron passa a ser Vall d’Hebron – Sant Genís, Llucmajor será Llucmajor – República, i Congrés passa a denominar-se Congrés – Indians. La substitució dels noms en la senyalització i el material informatiu serà progressiva i encara no s’ha fet efectiva.

T-mobilitat

L’any 2024 és el de la plena implantació de la T-mobilitat dins el sistema tarifari integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). El desplegament definitiu d’aquest nou sistema de validació del transport públic amb tecnologia sense contacte s’ha fet de manera progressiva en els darrers anys, de forma que ha anat incorporant tots els títols de transport existents.

Comiat al últim sèrie 4000

Després de gairebé quatre dècades de servei, un comboi de la sèrie 4000 fa el seu últim viatge entre les estacions d’Hospital de Bellvitge i Fondo, a la línia 1. L’acte de comiat reuneix un bon nombre d’aficionats que li diuen adeu amb emoció.

Inici de la commemoració del centenari del metro

S’inicia la commemoració del centenari del metro amb un acte ple de teatralitat, personatges d’època i escenografia històrica a diverses estacions. La celebració dona el tret de sortida a un any dedicat a recordar l’evolució del metro com a eix fonamental de la mobilitat a Barcelona.